Aquesta activitat es podrà seguir en streaming.

DIMECRES 20 DE SETEMBRE
10.30 h Roger Bernat i Roberto Fratini. Roger Bernat és director de teatre i dramaturg. Se serveix del teatre com un laboratori per reflexionar sobre la col·lectivitat. Roberto Fratini és dramaturg, teòric de la dansa i docent a l’Institut del Teatre de Barcelona.

The Place of the Thing, una topologia.
Del conjunt de The Place of the Thing, realitzat en el marc de la Documenta 14 entre Atenes i Kassel, en diem «topologia» per dues raons. La primera és que, efectivament, la pregunta que es formulava en el projecte era: «Quin lloc, físic i simbòlic, cal assignar als objectes investits de l’enigmàtic poder d’aglutinar, cohesionar, motivar, mobilitzar, hipnotitzar i, per bé o per mal, imantar les col·lectivitats? ¿I en quina mesura el lloc determina el valor de l’objecte o, a l’inrevés, en quina mesura l’objecte determina el valor i el sentit del lloc?»
La segona raó és que, per motius, incidències, omissions i contingències de tota mena, cap projecte ha hagut de batallar tant amb la necessitat de transformar-se, adaptar-se, colar-se, insinuar-se, posar, torçar-se, MIGRAR per tot el continent de les seves formes possibles, dels seus noms probables i determinacions improbables, per tal de conservar una equivalència topològica amb si mateix; recorrent tots els llocs de valor (ètics, estètics, polítics, mediàtics, econòmics) per tal de mantenir intacte el «No hi ha lloc» que era el seu únic missatge, per tal de continuar sent la nul·litat estructural, el pretext perfecte per a tot tipus d’autogènesi de la col·lectivitat: l’hoste (de vegades indesitjat, de vegades fetitxe; captaire o sobirà) de totes les imatges en què les comunitats emmarquen, fixen, territorialitzen la fantasia que tenen de si, el mite en el qual es reconeixen.

11.30 h Pausa

12 h Rana Hamadeh. Artista visual i performer libanesa establerta a Holanda.

Notes sobre de l'artista sobreThe Ten Murders of Josephine, una òpera en curs
Rana Hamadeh parlarà de la seva obra més recent, The Ten Murders of Josephine, un projecte de llarga durada encarregat pel Witte de With Center for Contemporary Art de Rotterdam i estructurat a través d’una sèrie de grups d’estudi, una exposició, una producció teatral i una pel·lícula, entre d’altres iteracions. Recorrent a la historiadora Saidiya Hartman i als escrits del poeta Fred Moten, entre d’altres interlocutors, l’òpera proposa una distinció entre el funcionament del «testimoni» i la construcció de la condició de subjecte (subjecthood) testimonial, i genera així una comprensió aberrant de les relacions de justícia, discurs, propietat, treball, legalitat, governamentalitat, documentalitat, oralitat/audició i teatre. L’obra ofereix un nou punt de partida formal i teòric respecte a les precedents de Hamadeh, com el deliri cacofònic de Can You Pull in an Actor with a Fishhook or Tie Down his Tongue with a Rope? (2014) i la seva successora, Can You Make a Pet of him Like a Bird or Put him on a Leash For Your Girls? (2015). Estructurades segons l’oratòria tradicional de la cerimònia xiïta de l’Aixura, aquestes peces prèvies situaven al centre del seu comentari i investigació les expressions legals, militars i polítiques d’aquesta cerimònia en el context sirià i libanès.

13 h Vincent Meessen. Artista dedicat a «experimentar el document i documentar l’experiència» a través de diversos mitjans.

Tshela Tendu. Un malentès
Aquesta conferència té relació amb Patterns for (Re)cognition, una exposició a duo que, fins avui, s’ha presentat en tres institucions d’art contemporani. En aquestes mostres, es va dissenyar un «dispositiu constructivista» per mirar les pintures abstractes fetes a finals dels anys vint per Tshela Tendu (c. 1890-1960), precursor de l’anomenat art modern congolès. Partint del «redescobriment» d’una gran col·lecció de pintures de Tshela Tendu, aquesta conferència qüestiona les condicions de la recepció pública d’aquestes obres, conservades per una institució belga. Rarament estudiades i mai exposades d’ençà que se’n va efectuar la donació als anys cinquanta, aquestes obres revelen un punt cec en la modernitat colonial.

14 h. Pausa / Dinar

BIOGRAFIES
Roger Bernat
És director de teatre i dramaturg. Se serveix del teatre com un laboratori col·lectiu per inscriure-hi tant les aspiracions utòpiques com les fantasies autoritàries que nien en una societat. Amb aquest propòsit, l’espectador deixa de ser testimoni privilegiat i esdevé l’actor perplex d’un drama en el qual és víctima i botxí. L’espectador es veu obligat a entrar en l’etapa més complexa de la seva maduresa cultural: l’Edat Hamlètica. Els espectacles més coneguts de Roger Bernat són Domini Públic (2008), La consagració de la primavera (2010), Please Continue: Hamlet (2011), Pendent de votació (2012), Desplazamiento del Palacio de la Moneda (2014), Numax-Fagor-plus (2014) i No se registran conversaciones de interés (2016-2017). The Place of the Thing (2017) és el seu últim projecte i ha estat un encàrrec de la Documenta 14. El 2009 va editar, juntament amb Ignasi Duarte, Querido público. El espectador ante la participación: jugadores, usuarios, prosumers y fans (Ed. CENDEAC).

Roberto Fratini
És dramaturg i teòric de la dansa. Actualment és docent a l’Institut del Teatre de Barcelona i membre del grup de recerca Iconodansa, amb seu a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Col·labora com a dramaturg amb diverses companyies internacionals i ha impartit classes magistrals, workshops i conferències sobre teoria i dramatúrgia a entitats acadèmiques i teatrals tant espanyoles com estrangeres. És autor d’articles i assaigs per a diverses revistes del sector i ha presentat els seus treballs als principals festivals de dansa i teatres europeus. Ha publicat A contracuento. La danza y las derivas del narrar (2012). El 2013 va rebre el premi FAD Sebastià Gasch pel conjunt de la seva trajectòria artística i intel·lectual. És col·laborador habitual de Roger Bernat en els seus muntatges teatrals.

Rana Hamadeh
Artista visual i performer libanesa establerta a Holanda. Abordant la pràctica artística des d’una perspectiva curatorial, ha desenvolupat projectes discursius que reflexionen a través de les infraestructures de la justícia, el militarisme, el sanejament i el teatre. El 2011 va iniciar el projecte Alien Encounters, que ha funcionat des d’aleshores com una incubadora per a una sèrie creixent de propostes que intenten complexitzar el concepte d’«alienació». Al llarg dels capítols del projecte –que es plasma a través de performances, treballs coreogràfics/cartogràfics, instal·lacions sonores i textuals, projectes d’escriptura i converses–, l’«aliè» esdevé una eina discursiva que permet l’elaboració d’arxius alternatius per localitzar formes de violència exercida per corporacions i estats, així com els aparats legals que les sustenten. Algunes de les seves exposicions més recents són The Ten Murders of Josephine (Witte de With Center for Contemporary Art, 2017); The Sleepwalkers (Institute of Modern Art, Brisbane, 2016; The Showroom, Londres, 2016); The Fugitive Image (Nottingham Contemporary, 2015). Les seves obres s’han exposat a biennals i museus d’arreu del món.

Vincent Meessen
A través de diversos mitjans, Meessen pretén «experimentar el document i documentar l’experiència». La seva investigació condueix a associacions i gestos d’apropiació que es reescriuen en narratives crítiques, assenyalant la matriu colonial de la modernitat occidental. Meessen reanima vestigis ocults del colonialisme en el present i obre nous escenaris d’especulació. Ja sigui en el seu treball com a artista o en les seves activitats paracuratorials, Meessen utilitza procediments col·laboratius que soscaven l’autoritat de l’autor i emfasitzen la intel·ligència de les col·lectivitats. Al costat de deu artistes convidats, Meessen va representar Bèlgica a la 56a Biennal de Venècia. Entre les seves exposicions individuals més recents destaquen Tshela Tendu & Vincent Meessen. Patterns for (Re)cognition (BOZAR, Brussel.les, 2017); Sire je suis de l’ôtre pays (WIELS, Brussel·les, 2016), i Patterns for (Re)cognition (Kunsthalle Basel, 2015). Ha participat en exposicions col·lectives a la Biennal de Venècia, Biennal de Taipei a Taiwan i Primavera de Setembre a Tolosa, França.

Patrocinador:
Estrella Damm
Posada en escena de Das Frankenburger Würfelspiel de Eberhard Wolfgang Möller, 2 d'Agost de 1936. Thingplatz Dietrich Eckart –avui conegut com Waldbühne–, Berlín.
Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68